Com estimar els teus personatges i fer-los memorables
“La meva tasca consisteix a fer-vos escoltar, fer-vos sentir i fer-vos veure mitjançant el poder de la paraula escrita”
(Joseph Conrad)
Per Carolina A Crespo.
Si la teoria literària té un element al qual ha dedicat rius de tinta al llarg dels segles, aquest és el personatge.
Plans o rodons, estàtics o dinàmics, principals o secundaris. Sigui com sigui, sovint en el seu interior descansa l’essència mateixa de la novel·la, la clau del ressort narratiu, allò que activarà el conflicte. En realitat, és pràcticament impossible que una novel·la se sostingui amb uns personatges poc creïbles o incoherents; probablement, farà que la trama s’esfondri com un castell de cartes i que el lector/a la rebutgi de pla, perdent immediatament tot interès per continuar la lectura.
I és per això que resulta ineludible per un autor/a conèixer estratègies per aconseguir estimar-los i convertir-los així en personatges memorables, destinats a ocupar per sempre un lloc destacat en la memòria literària dels lectors.
Però, com aconseguir que la nostra protagonista commogui el lector/a fins aquest punt?
ELUDIR, SUGGERIR. NO SIGUIS TAN EXPLÍCIT/A, AIXÒ NO ÉS UN CV!
Un dels maldecaps principals dels autors/es novells és la presentació del o la protagonista. Què convé destacar? Exposar primer la part física i després la psicològica? Aquesta, sense dubte, és la manera clàssica, però per al lector actual, nascut en la societat de la impaciència, li resultarà intolerable. Com deia David Lodge en la seva obra “L’art de la ficció”, ens convé escollir una descripció selectiva i apostar per la sinècdoque (la part pel tot). Fixeu-vos en aquest exemple, extret del mateix manual:
“Al marcar el número me di cuenta de que llevaba las uñas pintadas de esmeralda, un color muy mal escogido porque hacía que te fijaras en sus manos, amarillentas de nicotina y tan sucias como las de una niña pequeña”.
(Adiós a Berlín” Christopher Isherwood)
En aquest cas, veiem com aquests detalls, gens casuals, obrin múltiples possibilitats per la ment del lector, i segurament defineixen la protagonista, Sally, d’una manera molt més natural que una descripció exhaustiva. Ser capaços de suggerir i no bolcar de colp tota la informació és també una manera efectiva de posar a treballar la imaginació del lector, fet que li generarà més ganes de continuar llegint i omplir els buits que anem deixant en forma d’el·lipsis.
CONEIX EL TEU PERSONATGE COM A TU MATEIX/A… O MÉS
És fonamental ser exhaustius/ves quan construm la fitxa tècnica del nostre personatge, això és cert. Conèixer la seva biografia és la millor eina per ser capaços d’imaginar i preveure el seu paper en la novel·la. Però ¨val la pena que dediquem una bona estona a reflexionar sobre què és el que pensem respecte d’ell o ella. Estimar-los en les seves fortaleses i les seves febleses és imprescindible si volem que per al lector sigui possible sentir el mateix. L’empatia amb el personatge principal és un dels eixos del mecanisme de la intriga i aconseguir que s’identifiqui amb ell o ella i vulgui saber com resoldrà la seva crisi, com superarà els entrebancs, és una aposta segura perquè no abandoni la nostra novel·la.
PRESENTA’L EN LES SEVES CONTRADICCIONS
Precisament, oferir una imatge no maniquea del protagonista, posar-lo en una cruïlla i fer que resolgui les seves contradiccions atorga maduresa a una novel·la. És important que mostris el personatge sense por ni pudor, que el desemmascaris, oferint un calidoscopi de visions que ajudin a comprendre’l amb profunditat. Ningú, en la vida real ni en la ficció, està exempt/a de punts dèbils; som un ventall de grisos, i això és el que farà del teu protagonista un personatge únic.
DEIXA’L PENSAR LLIUREMENT, SENSE EL CONDICIONAMENT DEL NARRADOR
Sovint, es cau en l’errada de donar preeminència a la veu del narrador i atorgar-li la capacitat d’entrar i sortir dels pensaments dels personatges, esdevenint gairebé l’únic filtre a través del qual arribem a conèixer la intimitat i la psique dels actors i actrius de la nostra novel·la. La incorporació de la tècnica del corrent de consciència, l’anomenat stream of conciousness, va permetre avançar en aquest sentit i donar la volta a la perspectiva, posant en primera línia el veritable món interior del personatge, sense cap tipus de filtre. Aquest encert estilístic, no obstant això, no sempre és del tot aprofitat pels autors/es novells, i es tendeix a recórrer per inèrcia al narrador omniscient, pensant erròniament que simplifica la tasca d’el lector. Però hem de poder donar l’oportunitat al nostre lector perquè se senti impulsat/da a indagar, endevinar i especular, a què entri en contacte de ple amb la ment, les pors i les sensacions del personatge.
MOSTRA, NO EXPLIQUES
Finalment, una de les qüestions clau a l’hora de dotar de credibilitat i coherència a un personatge és mostar-lo actuant, reaccionant, canviant. Deixar de banda el discurs relatat és complex, de vegades, però si fem l’exercici de posar-nos una càmera a l’esquena i observar, com es mou, com parla, com s’indigna, com es posa nerviós/a o com s’emociona el nostre personatge, ens adonarem que aconseguim una petita victòria, i fem partícip al lector realment de l’especificitat del caràcter i la vida d’aquest personatge de carn i paraules que amb tanta dedicació hem creat.
Esperem que aquests petits consells us siguin útils. Ja sabeu que podeu deixar-nos els vostres comentaris i compartir l’article si us ha agradat!
Sobre l’autora
Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.
Gràcies
Molt interessant
Gràcies a tu per visitar-nos!